SER 17 - "L'ESTAT DE PRESÈNCIA O EL VIURE EN PRESENT: AQUÍ I ARA, ÉS EL DO DE CREACIÓ QUE ENS OFEREIX LA VIDA CADA DIA. I EL MÉS GRAN REGAL QUE PODEM OFERIR ALS ALTRES I A NOSALTRES MATEIXOS"

La presència és el que ens dóna la capacitat de meravellar-nos, la capacitat de veure a cada instant com si tot fos nou als nostres ulls, cóm si "aquest arbre fos la primera vegada que el veig, o aquesta persona".

De fet, és aquesta la realitat: la vida és moviment i tot està en constant canvi. 

El que ens atrau dels altres, és la seva presència. Per això, ens podem estar llarga estona contemplant un nen jugant, o un ocell volant de branca en branca. 

SER 16 - "SI EL PRIMER PAS PER AVANÇAR ÉS VOLER VEURE, I EL SEGON ÉS VOLER ACCEPTAR EL QUE VEIG. EL TERCER PAS ES VOLER CORRETGIR I ACTUAR PER CANVIAR EL QUE NO M'AGRADA"

 A l'igual que si em veig la cara bruta en el mirall, me la rento. O si no m'agrada com em veig el  pentinat, m'el puc canviar. Així mateix si m'adono que "el mirall" em mostra pensaments i actituts que m'han portat i em porten on no voldria, els puc canviar.

Només em cal, voler.

SER 15 - " SI EL PRIMER PAS PER AVANÇAR ÉS VOLER VEURE. EL SEGÜENT ÉS VOLER ACCEPTAR EL QUE VEIG"

Acceptar el que em mostra "el mirall". Acceptar el que veig que hi ha en mi.

Confiar que tot el que m'arriba és per ajudar-me, i que tot "és com ha de ser en aquest moment". 

Voler veure i acceptar el que veig, és el que m'ajuda a sortir d'aquest cercle tancat, on puc estar fent voltes i voltes, repetint pensaments i actituts que s'escapen al meu control. 

Ara és el moment de sortir d'aquest cercle tancat, i de donar-me l'oportunitat d'obrir-me a canvis i  noves possibilitats.

És des del present que puc sortir d'un passat i  crear més conscientment el futur que vull.

SER 14 - "EL PRIMER PAS PER AVANÇAR I SORTIR DEL MEU CERCLE TANCAT, ÉS VOLER VEURE"

...Et miro, i de vegades sento que t'estimo,, però d'altres no suporto la teva presència...

...El teu orgull, em fa sentir ràbia...

...Quan em parles amb menypreu, em sento petita i miserable......

...Quan m'escoltes, sento confiança i estic bé al teu costat...

Així és com em miro al mirall i no em reconec.  

Al mirall l'anomeno "l'altre".

No reconec que sóc jo mateixa, que de vegades m'estimo i d'altres  no em suporto, que hi ha ràbia continguda en mi (de noser així, no la podria sentir), que tinc necessitat de sentir-me valorada perquè em manca confiança, I que em sento bé al costat del  " mirall" que em mostra allò que  m'agrada de mi mateixa.

Llavors...Gràcies a tots els miralls que m'ajudeu a veure el que hi ha en mi!

SER 13 - "LA POR NOMÉS ES CURA, QUAN POSEM CONFIANÇA EN LA VIDA"

La por va perdent força, quan deixem de veure les coses com bones o dolentes, i passem a veure-les "com lliçons"  i oportunitats de les que podem aprendre.

Avui poso confiança en que tot el que em passa "és per ajudar-me" en el meu creixement personal. Poso confiança en que la vida em fa arribar el que necessito a cada moment.

Aquest canvi en la manera de veure la vida, és un pas important cap a la felicitat.

SER 12 - "PAS A PAS VAIG GUIANT LA MEVA VIDA I EL QUE VA ESSENT EL MEU DESTÍ"

Pots creure que tens un destí marcat, un destí que "ha estat escrit" amb les memòries d'un passat. Un destí "escrit" pels qui t'han precedit, pel món que t'envolta, per la societat, per les condicions ambientals on has nascut.

D'això, en diguem herència, codificació genètica, constitució, caràcter, personalitat.

Crec que la vida és constant canvi.

Crec que podem canviar la nostra història, la història de la nostra vida, i fins i tot la història del món.

Crec que el nostre destí, l'anem "escrivint" dia a dia, pas a pas.

Crec que és aquesta la meva responsabilitat i el meu poder.

Crec que la clau per crear una vida d'amor, pau, salut i felicitat, que en el fons tots volem, és l'amor més pur a cada instant. 

Per fer-hi camí, cal aprendre a estar molt present a cada moment, i posar voluntat per estimar.

Pots triar que "altres" escriguin el guió de la teva vida, o bé pots triar ser tu mateix qui l'escriu.

SER 11 - "EL MEU AMOR MÉS PUR A CADA INSTANT, ÉS QUI TOT HO CURA I DÓNA LLUM"

I per donar l'amor més pur a cada instant, cal estar molt present, viure molt conscientment cada moment.

"El meu amor més pur a cada instant, és quI cura i dóna llum,

a mi mateixa, a qui més estimo, a qui tinc a prop,

a qui ve a mi cercant ajuda,

a tot el món arriba el meu amor més pur a cada instant,

fins a racons que ni tant sols puc imaginar, 

i a tants altres mons".