SER 17 - "L'ESTAT DE PRESÈNCIA O EL VIURE EN PRESENT: AQUÍ I ARA, ÉS EL DO DE CREACIÓ QUE ENS OFEREIX LA VIDA CADA DIA. I EL MÉS GRAN REGAL QUE PODEM OFERIR ALS ALTRES I A NOSALTRES MATEIXOS"

La presència és el que ens dóna la capacitat de meravellar-nos, la capacitat de veure a cada instant com si tot fos nou als nostres ulls, cóm si "aquest arbre fos la primera vegada que el veig, o aquesta persona".

De fet, és aquesta la realitat: la vida és moviment i tot està en constant canvi. 

El que ens atrau dels altres, és la seva presència. Per això, ens podem estar llarga estona contemplant un nen jugant, o un ocell volant de branca en branca. 

SER 16 - "SI EL PRIMER PAS PER AVANÇAR ÉS VOLER VEURE, I EL SEGON ÉS VOLER ACCEPTAR EL QUE VEIG. EL TERCER PAS ES VOLER CORRETGIR I ACTUAR PER CANVIAR EL QUE NO M'AGRADA"

 A l'igual que si em veig la cara bruta en el mirall, me la rento. O si no m'agrada com em veig el  pentinat, m'el puc canviar. Així mateix si m'adono que "el mirall" em mostra pensaments i actituts que m'han portat i em porten on no voldria, els puc canviar.

Només em cal, voler.

SER 15 - " SI EL PRIMER PAS PER AVANÇAR ÉS VOLER VEURE. EL SEGÜENT ÉS VOLER ACCEPTAR EL QUE VEIG"

Acceptar el que em mostra "el mirall". Acceptar el que veig que hi ha en mi.

Confiar que tot el que m'arriba és per ajudar-me, i que tot "és com ha de ser en aquest moment". 

Voler veure i acceptar el que veig, és el que m'ajuda a sortir d'aquest cercle tancat, on puc estar fent voltes i voltes, repetint pensaments i actituts que s'escapen al meu control. 

Ara és el moment de sortir d'aquest cercle tancat, i de donar-me l'oportunitat d'obrir-me a canvis i  noves possibilitats.

És des del present que puc sortir d'un passat i  crear més conscientment el futur que vull.