SER 52 - "LA VIDA ES PER VIURE-LA. SI TENS POR, PERDS LA PAU I NO LA VIUS"

SER 51 - "EL SENTIR DEL COR ES MANIFESTA A LA MENT EN FORMA DE IMATGES I PENSAMENTS"

L'esperit o consciència, anima i condueix el cos. Si bé no s'ubica a cap lloc en concret, és a la zona "del cor" on millor podem sentir "la seva veu".

Si aprenc a escoltar al meu cor, sabré quan em sento en pau i quan no. 

Sens dubte, és el millor guia!

SER 50 - "SOC UN DIAMANT EN BRUT. NOMÉS CAL QUE EM VAGI POLINT PERQUÈ ES REFLECTEIXI I BRILLI LA LLUM EN TOTES LES MEVES CARES"

Tu saps el que has d'anar polint. Només cal que escoltis el teu cor i et deixis guiar per l'amor.

SER 49 - "NO DEIXIS DE SER MAI EL QUE ETS EN EL TEU FONS: AMOR. NO DEIXIS QUE LA POR, LA RÀBIA O LA TRISTOR ET FACIN OMBRA I APAGUIN LA TEVALLUM. NO DEIXIS QUE RES NI NINGÚ ET TREGUI LA PAU"

Aquest és un Ser inspirat en el testimoni del periodista francès Antoni Leiris. La seva esposa va ser assassinada a Paris, el divendres 13 de novembre.

"No tindreu el meu odi.

Divendres a la nit vau robar la vida d'un ésser excepcional, l'amor de la meva vida, la mare del meu fill, però no tindreu el meu odi. No sé qui sou vostès i no ho vull saber, sou només ànimes mortes. Si Déu, per als quals es mata cegament, ens va fer a la seva imatge, cada bala al cos de la meva dona ha estat una ferida en el seu cor.

Així que no, no vaig a donar-vos el regal d' odiar-vos. És un regal que us heu ben buscat però acomplir amb l'odi i amb la ira seria cedir a la mateixa ignorància que us ha fet ésser el que sou. Voleu que tingui por, que miri els meus conciutadans amb malfiança, que sacrifiqui la meva llibertat per la seguretat. Res a fer. Seguiré jugant el mateix joc.

La he vist aquest matí. Finalment, després de dies i nits d'espera. Estava tan bonica com quan va sortir aquest divendres a la nit, tan bella com quan m'en vaig enamorar ja fa més de 12 anys. Per descomptat que estic devastat pel dolor, us concedeixo aquesta petita victòria, però serà de curta durada. Sé que ella ens acompanyarà cada dia i estarem en aquest paradís de les ànimes lliures on no hi tindreu mai  accés.

 

Som dos, el meu fill i jo, però som més forts que tots els exèrcits del món. Us deixo, no tinc més temps per a vosaltres, he d'anar amb en Melvil, que es despertarà de la migdiada. Té 17 mesos, menja el seu esmorzar com cada dia, llavors anem a jugar com cada dia i durant tota la seva vida aquest nen us farà la ofensa de ser feliç i lliure. Perquè no, vosaltres no tindreu tampoc el seu odi".

 

"Text de l'Abbé Pierre, sempre d'actualitat

>> Continuaré creient, fins i tot si tothom perd l'esperança.

>> Continuaré estimant, encara que altres destil·len odi.

>> Continuaré construint, tot i que altres destrueixen.

>> Continuaré parlant de pau, fins i tot enmig d'una guerra.

>> Continuaré il·luminant, fins i tot enmig de la foscor.

>> Continuaré sembrant, fins i tot si altres trepitgen la collita.

>> Continuaré cridant, encara que altres estan en silenci.

>> I  atrauré somriures en rostres amb llàgrimes.

>> I portaré alleujament, quan veiem el dolor.

>> I oferiré motius d' alegria on només hi ha tristesa.

>> Convidaré a caminar el que va decidir aturar-se...

>> I jo estendré els braços per a aquells que se senten esgotats.